fotoasensi

dissabte, 20 de desembre de 2008

El cambrer estava de mala llet.

Un habitual, li preguntava des de la taula on es feia una copa de conyac  per la seua dona,  una jove colombiana que el va consolar, supose jo, de la viduitat que sofria.

El pobre cambrer  novençà, amb un fillot casader, enviava a fer la mà i amb despreci, a la moreneta que l'havia enamorat, i ho deia amb veu alta, com si volgués que tots s'enteraren d'allò; però , jo crec que el que volia en veritat, era escoltar-se ell mateix,  per resignar-se amb xuleria que ella l'haguera abandonat; quin remei!!!

Recorde que, fa uns mesos, el del bar es desfeia enlairant virtuts de la xicota i hui, és una "marrana" que no sap ni fer una paelleta. No sé...  la veritat no ens importa i gràcies que, al menys, no ens va donar detalls de com folla, cosa que l'honra... de moment.

Home... en eixe moment va entrar el xuloputes. Feia bona cara.

Jo llegia al meu amic Emili; el "Con gusto" del Levante "  El Mercantil Valensiano" ... edició del dijous.